SARGANTANA TREU EL CAP

Aviat aviat, diuen,
ara que la primavera
amb colors d’ametllers
i cirerers
despunta amb força,
vindrà l’últim fred i, potser,
la darrera nevada.

Ja ho fa això, el temps,
a aquestes alçades.

S’ha fet llarg aquest any.
I estrany.
Hem estat reclosos
enyorant el cel i l’aire,
i els colors de molt,
del tot,
i el sol i l’aigua.

I amb l'enyor

hem après també

la importància 

i el valor 

d'aquella abraçada
                    (que abans potser no fèiem

                     i que hi som a temps encara)
i la d'aquell somriure
i la d'aquella mirada.

I aquest hivern,
com deia, estrany,
amb un Nadal

a diverses taules,

els carrers de Maçaners,
han escoltat
-com temps no feia-
tantes veus
i noves passes

omplint els temps 

més buits

d'altres anyades.

Observador com ets,

i des d'aquesta talaia,  
segur que t’hi has fixat
que han fumat
per damunt el blanc
sobre les teules
unes quantes xemeneies
que altres anys
restaven mudes,
boques closes, 

                        silenciades,
i que hi ha hagut caliu
-i foc-

a moltes i més cases.

Aquí dalt segur
que ha estat un any
de calma compartida
amb isards i cabirols,
i picots, i l’oriol
des de Cal Grill
segur que d’un sol vol
s'arriba a dalt
a Terra Blanca.
Que aquest any el bosc
ha fet tranquil
i ha fet amb calma.

Avui,
com aquell matí
de fa deu anys,
també fa sol.
I el sol que ja surt
ens du de nou la llum
i de nou ens escalfa.

Entre les roques,
la sargantana es mou
i treu el cap
i amb el caminar juganer
damunt la sorra
et farà pessigolles al rostre
i si en algun moment
t’has adormit,
amb un lleu balanceig de cua

et dibuixarà el somriure
que et desvetllarà

amarat de sol, de llum

i de la nova primavera.

Postdata:
Avisa’ns així que vegis
com et sobrevolen
els primers roquerols,
que estem àvids
d’aquest renéixer.

17 de març del 2021

10è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)

EM RETORNO A TU

Cap a les terres ermes d'un repòs

on van les mirades rere el vidre

i les llambregades cap enlloc,

allà al clap blanc

on tres turons no fan la serra

ni tres pins cap bosc espès,

allà on la terra que ets

s’omple d’olors

i les sorres ocres

guarden les corbes

de passes orbes,

en el silenci acarones

postes i matinades albes

que retrates

amb les mans calmes.

Allà, pols que voleies

entre els rocs i pi roig,

flocs de neu,

tolls amb fang

i gotes d’aigua;

rierol que t’escoles

que ens va passar un temps

i tot segueix

                    i és llei de vida,

-afegeixen,

amb el gest resignat-.

Pols de pòsits

que al capvespre

se’n van a jóc jugant

amb la nit 

i que espera un nou sol,

un de sol, 

coincidint amb l’albada.

On ets?

T’amagues o surts?

El temps que ens passa,

als records que encara et tinc,

els ha omplert del tint

de la distància?

O el record es manté intacte

inalterable

i immutable

i ens esguarda al pas canviat?

Jo, amb l’ahir viscut,

l’avui present,

i amb el demà, si ve, pendent,

de tant en tant

em deixo al record

i em retorno a tu.

17 de març del 2020

9è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)

AQUEST ANY HA NEVAT AL DESERT DEL SAHARA

Un any més tard,

com un pèndol,

és a punt de rebrotar

una primavera

després d’un hivern

de molta neu.

Tots anem fent.

Uns cap aquí,

uns cap allà...

Però tos, tots,

recorrem distàncies
i fem camí.

Aquesta primavera

farà un any que som un menys.

La resta

hem tingut la immensa sort,

avui,

de compartir un any més

i sumar dígits 

als nostres fulls de calendari.

I aviat,

ben aviat,

tornarem a gaudir les orenetes.

Enguany, 

amb aquest hivern tardà,

s’han emmandrit 

com el matí de diumenge.

De ben segur

que són a punt d’arribar

Amara’t el que puguis amb la neu,

que a l’estiu el sòl és àrid

i la calor farà sequera.

Nosaltres,
mentrestant,

seguirem bevent del teu record

sadollant amb cada glop
aquesta nostra,

i personal,
secada.

Ja veus, 
tot és possible;

que fins i tot aquest any,

diuen,

ha nevat de nou 
al desert del Sahara.

17 de març del 2018

7è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)

(2017)

.

AQUEST HIVERN NO HA ESTAT HIVERN

Aquest hivern

no ha estat hivern;

ha fet sol,

molt sol,

i hi ha hagut sequera.

Ara fa uns dies

ha plogut

i un tros més amunt

on el Tossal

cisa les boires,

prop d’on descanses,

la terra ha rebut

les primeres

nevades blanques.

La neu

prou ho sap

que es fondrà.

I el regalim

que s’escola

entre rocs,

pedres i branques

no bastarà

per saciar

el terrer

de rajoles albes.

I qui dies passa

el temps l’empeny

i així,

com qui no vol la cosa,

cada dia llesquem

-no res,

tot molt normal-,

la brosta sobrant

d'una tardor

i d'un calendari.

                       Avui,

-i també demà

quan passi l’ara-,

eixut de l’hivern

i amarat deI record,

t’acarono l’absència.

17 de març del 2016

5è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)

http://elcappledepardals.blogspot.com.es/2012/03/el-xiuxiueig-del-vent-la-carena.html

http://elcappledepardals.blogspot.com.es/2013/03/orenetes.html

http://elcappledepardals.blogspot.com.es/2014/03/ben-aviat.htm

http://elcappledepardals.blogspot.com.es/2015/03/amb-petja-ferma.html