La llàgrima que li lliscà galta avall la besà a la comissura dels llavis. Ella s'estremí, pensant que per la sal @vullescriure @micro_contes
— roger vilaplana (@rogervilhor) 25 de març de 2013
27 de març del 2013
BES DE SAL (Piuladissa)
SOMNI (Piuladissa)
No abandonis un somni; ell mai ho faria @vullescriure @micro_contes
— roger vilaplana (@rogervilhor) 20 de març de 2013
26 de març del 2013
25 de març del 2013
ESQUITXOS A LA TAPA DEL WÀTER
L’home s’alça i rascant-se amb desgana l’ouera per damunt del xandall es dirigeix lentament, arrossegant les sabatilles, cap al lavabo. Es veu al mirall: barba incipient, blanquinosa, cabells esbullats que claregen i pèls que malden per treure el cap fora del nas. Es rasca la barbeta, ras-ras-ras, i sospira. Es gira. S’abaixa la goma dels pantalons i es busca a les palpentes el membre per dessota la panxa; localitzat, ajudant-se amb un maldestre moviment de malucs enrere i balancejant la resta del cos endavant, es treu la mànega pansida i orina amb desgana, intentant passar pel mig de la fusta que no ha aixecat. Minúsculs esquitxos s’escampen i ell, en un gest mecànic quan acaba la micció, repeteix a la inversa la maniobra i el moviment de malucs mentre posa a recer el membre. Amb desgana, torna a asseure’s al sofà agafant d’esma la cervesa de la tauleta. En beu el cul d’un glop i deixa anar, entre dents, esbiaixat, un eructe.
La dona, asseguda a la butaca d’orelleres, deixa les agulles de fer mitja, s’incorpora amb un cruixir d’ossos i s’encamina, amb passos vacil·lants, resseguint amb una mà la paret, cap a la cambra de bany. I pensa que les grans aportacions dels homes en el progrés de la humanitat es veuen reduïdes a no-res per l’home que només serveix per eructar, buidar la mirada en una pantalla, matar el glamour d’una samarreta imperi i, sobretot, per omplir d’esquitxos la tapa del wàter.
18 de març del 2013
LES PRIMERES ORENETES
Fa ja dos anys,
mentre el dia es llevava,
vaig veure des de la finestra
que et mostrava el cel gris
i la pluja d’aquells últims dies,
les primeres orenetes.
Van arribar juganeres
just quan la claror trencava
la primera de les absències.
mentre el dia es llevava,
vaig veure des de la finestra
que et mostrava el cel gris
i la pluja d’aquells últims dies,
les primeres orenetes.
Van arribar juganeres
just quan la claror trencava
la primera de les absències.
Aquest matí,
damunt d’uns núvols grisos
d’un mateix paisatge plujós
que s’esquinçava,
he reconegut de nou aquell voleiar
inquiet i alegre
dels teus records
que anunciaven,
un any més,
la primavera.
damunt d’uns núvols grisos
d’un mateix paisatge plujós
que s’esquinçava,
he reconegut de nou aquell voleiar
inquiet i alegre
dels teus records
que anunciaven,
un any més,
la primavera.
17 de març del 2013
2n aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i
Ballester (el germà, el marit, el cunyat,
el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)
4 de març del 2013
VES PER ON...
La col·lecció "Ves per on" va prenent forma i creix!
Acaben de sortir dos contes nous: "Pa amb tomàquet!" i "L'ou de Pasqua".
Si us ve de gust, els podeu trobar a les llibreries habituals o bé on-line al web de l'Editorial Salvatella
(a la secció de llibres en català):
Subscriure's a:
Missatges (Atom)