QUAN LA NIT S’ESCOLA ENTRE LES TEULES

Tinc el cap ple de son

i el dia es lleva confús

i miro la persiana i alço a fora: 

ara, el cel surt

i el sol s’esbocina en colors blaus i vermells

mentre a través d’un infant

sento el plor d’una paret.

                                              Enllà,

trenco algun piular de l’ocell

que s'escolta

i estarrufa el fred,

i els camps són pàl·lids

i la llum es gebra.

Com qui veu, ja ho dius,

aviat serà el temps i Nadal passa ràpid

i demà, quan ens expliquem,

ja em veuràs si has avançat un lloc a taula.

Fa cel, i el sol ja és blau.

S’alça un nou dia

i, jo, tot just acabo de néixer.