Quan fa ja que et vaig seguir en la teva aventura per buscar un nou lloc on viure? Tres anys o potser quatre? A mi em va costar tant deixar enrere la família, les amistats, el meu entorn, en definitiva el meu món! T’estimava, això el més important, ho era tot, i et vaig seguir. Volies un lloc amb núvols ataronjats a tothora, on sempre hi fes bon temps, amb un anticicló perenne, on s’hi poguessin veure immenses aurores boreals a mitja nit, on hi bufés vent per practicar kitesurf a l’àrida sorra... I deies d’un lloc on això era possible. També em volies a mi, recordes?, tot i que t’havia expressat els meus dubtes de que jo encaixés com una peça més en el teu difícil trencaclosques. Poques setmanes després, arribats aquí, l’indret escollit, eres feliç: ho tenies tot, et trobaves al teu particular paradís, però la felicitat va fer que et comencessis a aïllar en el teu planeta.
Tot just arribar ja vaig veure que em faltaria l’aire, l’atmosfera es va fer irrespirable, la nostra relació es va enrarir i la nit i el dia de sobte es van escurçar, i van començar les discussions quan cadascú parlava de llunes diferents... Aquí tenim més espai, cert, i unes vistes fantàstiques, i tant, però em sento engabiat, i és veritat que el cel i Saturn es veuen espectaculars, però ja no ens escoltem els desigs ni les emocions i mirem en direccions diferents; tu observes el paisatge daurat i jo el punt blau al cel de l’horitzó taronja. En això tampoc ens posem d’acord. Abans, tot era tan fàcil! Coincidíem mirant la lluna i dibuixàvem mil viatges en la nit... Sé que el temps allà és canviant, però no hi ha vents huracanats ni aquesta calor asfixiant, i l’atmosfera té un aire més oxigenat i aurores boreals, molt més modestes, sí, però tan boniques! I sento que s’ha acabat, ja no puc més. He pres una decisió: si tu et vols quedar en aquest cul de món, aquí a Júpiter, ja t’ho faràs; jo demà mateix faig les maletes i amb el primer forat negre que trobi me’n torno a la Terra tres anys enrere.
Penjat a la web de Relataires en Català: http://relatsencatala.cat/relat/quan-teniem-espais-en-comu/1047200
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada