Ben aviat es fondrà aquella neu,
l’abrigall de l’hivern,
si és que ja no és fora.
Doll d’aigua fresca que s’escola,
tot reneix ple de records.
S’està bé aquí a la roca.
Avui fa aquell sol que t’agombola,
i en alguns claps despunta el verd.
Ben aviat seran aquí,
de bell nou
sobrevolant-te,
com cada any
i puntuals, les orenetes.
I ja ho diuen
que el temps passa,
i que en un no res ja serà estiu,
i quan tots tornem el juny
les veus d'infants,
com l'oreneta que s'envola,
t'arribaran de lluny
contents, xisclant,
carrers amunt
carrers avall
des del patí de l'escola.
17 de març del 2014
3r aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)
fins aquí tambe m'arriben !!!
ResponEliminaproper i llunyà alhora ... amb il.lusió !!
salut !!