En el marge, estirant el seu coll verd, treu el cap la primera rosella roent i rogenca. Rera seu, l'espiga encara tendra, té desig dels pètals sensuals, vermells i fràgils. Passa el sol i la rosella perd el tremp i abaixa el cap, i el camp verd enrosseix i tot es daura.
Esclat d'or que caurà al pas de la dalla.
I en el racó, silent, una llavor esperarà el temps just per ser, potser, qui ho sap, una altra rosella en el marge.
