La maduixa s'ha amagat sigil·losa i vergonyosa sota la fulla verda. Però la seva vermellosa timidesa la delata.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maduixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maduixes. Mostrar tots els missatges
24 d’agost del 2012
17 de maig del 2012
EL BATUT DE MADUIXA
Per sort el dia anterior havia agafat un xic del sol vermellós de la posta, i per complementar-lo aquell matí va sortir al jardí a arreplegar unes fulles rogenques de la tardor d'un àlber, i una mica de brasa encesa, i els records d'una tarda dolça. Un cop dins ho va batre tot ben batut, mentre a través de la finestra contemplava com s'aixecaven la boirina i el dia.
Va posar el líquid dins un got i va dirigir-se cap a l'habitació.
-Té, li va dir, el teu batut de maduixa.
Ella, que havia tingut un desig i sabia que no n'era temporada, es va mig incorporar, va apartar un xic el nòrdic i li va agafar el got i la mà càlida i li va somriure sensual i entre xarrups d'aquell batut, el mirà amb ulls de mel d'orquídia i li va donar les gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)