LLÀGRIMES DE BATÀVIA

Com si el seu cos fos un gran got i la vora, el cantell, el coll o els ulls. Se sentia així, com aquest got i, a més, ple fins dalt, ben curull d'aigua. Potser era per això que si qualsevol estímul d'emoció el sacsejava, el got, és clar, vessava i esclatava en plor.

TEIXITS A PAS TANCAT

En Dídac i la Berta han deixat a banda la màquina de lligar boira, en Pere, que a tothora recorda i fa gala del seu nom, parla en veu baixa amb en Ranquet, que ha guardat el tresor, i li comenta la notícia, mentre la formiga Piga, que ho ha sentit, en un racó d’un capítol, d’amagat, en silenci, plora. Les rates malaltes han vist agreujat de sobte el seu estat i, del dol, el soldat plantat sent de cop que es desarrela. En Frederic, Frederic, Frederic, que no s’ho creu, s’ho fa repetir una i altra vegada. L’ocell de foc s’ha convertit sobtadament en cendra, i el Príncep Alí ha vist escapçat per l’ombra fosca d’una dalla el seu reialme. L’assassí d’ocells es penedeix dels crims i li’n dóna les gràcies, mentre el llibre de les mosques, lentament, es tanca. Tenien gana, i s’han acabat el pa negre, i aprofitant el silenci que s’ha fet, la Laura Sants diu a tots els amics, els convidats, en veu ben alta: sí, s'ha mort el mestre, el que entrellaçava els fils i l’ordit de les nostres històries; recordem-nos sempre que, gràcies a ell, tots, personatges i lectors, ens hem sentit vius i que tots, tots, amb ell, hem pres vida.

En record de l'Emili Teixidor

HAS VIST QUIN DIA FA?

Aquell matí ell es va despertar molt abans que ella i es va quedar una estona estirat en la penombra. Va restar així una bona estona, intentant reconstruir les parets de l'habitació amb la mica de llum que s'escolava per l'estret pas de les lames d'aquella vella persiana. Es va aixecar sigil·losament i, en silenci, va sortir de l'habitació tancant la porta rere seu amb molta cura, mirant que el pany de la porta i les frontisses no gemeguessin. Un cop fora de l'habitació va aixecar les persianes de les altres estances del pis, i es quedà mirant una estona aquell paisatge. Feia molt sol. Les plantes esgrogueïen, i amb aquell esclat de sol la sequera creixia... Després de dies i dies de sol i de calor, ella li havia dit entre els glaçons i els glops d'un refresc saps, tinc set de pluja. Va estirar els braços cap als costats mentre inclinava el cap i el cos enrere per desentumir-se. Va badallar, es va rascar amb aire desmenjat el pit amb la mà dreta, va sospirar, i es dirigí cap al traster de sota l'escala: tot el que necessitava era per allà, segur. Va treure'n moltes coses, del traster, i finalment va somriure: ja la tenia! La caixa dels records! Va obrir-la i, mirant de no fer fressa, va destriar el que necessitava: uns núvols blancs i alguns de grisos, d'aquells que semblen de cotó fluix inflat, i gotes de pluja, primer en posaria unes de fortes, d'aquelles que quan cauen, de grosses que són, aixequen fins i tot un xic de polseguera. Llamps no, que després de tants de dies sense pluja semblaria exagerat, però uns quants trons, secs, d'aquells que esventren amb el so els núvols i el paisatge, així de sobte, uns quants d'aquests i tant que sí. i alguna rufagada que sacsegés les plantes i els arbres i que escampés una brisa fresca i l'olor de terra molla. I el so de les gotes que esclaten damunt de fulles mentre dansen. I va agafar gotes més petites, de les que cauen seguit i esquitxen fent bombolles als bassals, que després de les gotes grosses i dels trons queda bé la pluja fina, i va preparar per més tard uns raigs de sol que sortissin entre els núvols esquerdats i un arc de Sant Martí en direcció oposada. I després d'una bona estona de ploure així, una estoneta de sol, que escalfi el terra i que faci aquelles boirines esfilagarsades que es mouen ran de terra. I llavors que el cel s'obri i surti el blau.

Ho va preparar tot amb precisió, deixant marge també a la improvisació, col·locant-ho tot rere la persiana del finestral de l'habitació i, quan ho tingué tot a punt, tornà a entrar a casa i va entrar a l'habitació, va obrir un xic, però suficient, la vella persiana, i somrient se li va atansar i li va xiuxiuejar a l'orella:

-Has vist quin dia que fa?