QUAN DE SOBTE VEUS LA TEVA VIDA EN UN INSTANT

Vaig a l'àtic sí senyora sóc el fill del pis de dalt i és normal que no m'hagi reconegut no vinc gaire i hi ha tants veïns nous a l'escala i fa tant de temps és clar que passa i que per molts anys ho puguem veure i sí efectivament jo era el ros i ara ja blanquejo i dels cinc el del mig i segueixo sent del mateix equip de futbol que en altres coses he canviat però en aquesta no i que ja pot ben dir-ho que tots canviem i uns que van cap amunt i nosaltres cap avall i a més els fills ens empenyen sí senyora que aquesta és meva dos en tinc dos un nen i una nena i aquesta és la gran tenim la parelleta vam fer la feina ben feta i ha sortit a sa mare diuen i és ben cert que el temps sí que està canviant renoi que aquest hivern ha vingut tard amb tot això del clima i d'aquests canvis i ara ens abriguem que al matí fa fred i al migdia fa calor i després tots ben constipats i ara diuen que hi ha una passa i a l'estiu passa al revés amb els aires condicionats i molt content de saludar-la de part seva gràcies passi-ho bé.

DIBUIX

La nena agafa un llapis groc i amb decisió traça sobre un full en blanc un cercle gran, molt gran.

Per un instant, es queda pensativa observant el traç.

Mira a l’adult i li diu:

-“Una vegada hi havia un sol gran, tan gran, que els raigs de llum no hi cabien”.

MIRANT ENDAVANT HE GIRAT LA VISTA ENRERE

De matinada, m’he fixat just en el punt on conflueixen els llums del cotxe, els raigs trencadissos de l’albada, i els estranys i ocults mecanismes de la memòria. I de sobte m'he adonat que, tot allò, abans, eren camps.

DESPERTAR

Aixeco la persiana. Darrera hi trobo la llum d'un sol radiant. I un cel blau, ben blau. I llis. I net. M'obsequio amb aquest dia. Coincidint amb el moment, algú, en algun lloc, s'enamora per primera vegada.

EVIDÈNCIA

ContradiccióòiccidartnoC

INSTANTÀNIA D'UN PIANO DE PARET

Les notes surten de la caixa entre les vibracions de les cordes percutides pels martellets al ritme que les pulsacions d'uns dits destres els imprimeixen. S'enlluernen amb uns raigs de posta, però sense dubtar ni un sol instant, algunes s'enfilen juganeres aire amunt de la saleta, unes altres més mandroses i pesants es deixen caure lentament des de la tapa, i aquelles més lleugeres llisquen ja escales avall fins arribar, lasses, al parquet del menjador.
Des del sofà contemplo la llum groguenca i ataronjada d'una posta freda d'hivern. M'embolcallo d'aquestes notes que m'arriben i degusto aquest petit moment.

A l'altre costat de la paret, o avall per l'ull de l'escala, qui sap si algun veí potser se'n queixa.

SÈVER LA TOT

.aid le, ruges, áranoicidnoc me oxietrevni'l on is euq òicasnes asoriuC. sèver la ártitros me tot euq òicasnes al cnit euq seid slleuqa'd sè iuvA.

NOMÉS AL MIRALL EM MIRO ALS ULLS

Intento mirar-me. Ara mateix, la vista saltant entre teclat i pantalla, em veig els dits de les mans corrent per damunt del teclat i, per un atzar genètic, puc veure'm també la punta del nas, i uns cabells que es mouen agitats i inquiets i una part dels braços. Res més. Ara, em veig així. Només movent el cap cap a una o altra banda, com la vaca cega, em veig la panxa com un horitzó i les cames, darrera, que sobresurten, i les diviso fins al genoll. La resta es perd. No em veig res més. En aquest moment el meu jo és aquest. I aquest sóc jo. Per tant, l'esquena, el cul, el clatell, els colzes, els peus, les orelles, els mateixos ulls, totes aquestes parts invisibles, tot això no sóc jo. Només em veig al mirall, i al mirall precisament em veig com em veuen els altres: allà em puc veure com em veuen quan em miren de perfil, de l'un o l'altre, d'esquena, de cara... I comprovo una vegada més des que era infant, que la meva mà esquerra és la dreta del meu jo en el mirall. I en justa correspondència, la dreta és l'esquerra. Una realitat ja sabuda. La realitat és canviant, és mutable, és diferent a cada instant, a cada punt de vista. Fins i tot la meva realitat de mi mateix. Em distorsiono. I, des de dins, no em reconec.

COM FER VOLAR COLOMS

Ingredients:
Coloms alats (al gust)
Mecanisme impulsor
Recepta:
Es posen els coloms al mecanisme impulsor. Es carrega. Es dispara el mecanisme i els coloms surten volant. Així que puguin, obriran les ales.
Recomanació:
Feu servir el mecanisme en espais oberts. En cas contrari, els coloms podrien no tenir temps suficient per obrir les ales amb risc evident d'estampar-se o bé contra una paret o contra el sostre. Llegiu bé les instruccions abans d'utilitzar-los.
Nota: en cas de no tenir el mecanisme impulsor, es poden utilitzar les dues mans per subjectar el/s colom/s i, fent un moviment enèrgic de baix a dalt, impulsar-los d'aquesta manera. La maniobra requereix coordinació, ja que s'han d'obrir les mans per alliberar els coloms just en el moment de màxim impuls, coincidint en el punt més alt del moviment de braços. 

DECLARACIÓ D'INTENCIONS

Ja sé on faré la celebració del lliurament del premi. Ja sé qui seran els meus convidats, com serà l'escenari, i com aniré vestit. Tinc a punt també el discurs, ni curt ni llarg, i el llegiré pausat, fent èmfasi en aquells punts més commovedors i fent pausades emotives. Ja ho tinc tot a punt. Ara només em queda pensar un títol i, després, escriure el llibre."

(Adaptació d'un text de l'Albert Pla)

AMB EL ROSTRE ENCÈS

Per què aquest sentiment que a vegades m'encén el rostre i m'accelera? Encara hi ha alguna ocasió en què em domina i em guanya el pols. Amb els anys ja no m'arriba d'imprevist, noto la vibració de la seva presència i ja la veig venir, i llavors ja m'esforço per evitar-la. I és sovint que l'evito. Però de tant en tant hi caic, i sento aquell formigueig aquí dins, que em puja i m'encén tot, i noto l'escalfor al rostre, i em tremolen els llavis i em costa articular una paraula. I em sento una brasa que em crema i m'agita les entranyes, ben endins. Sóc conscient que això em passa encara, per bé que cada vegada més espaiat en el temps, com sóc conscient com no em costa gaire després apagar aquest foc.
Però encara hi ha algun moment en el que, com si es tractés d'un desig irrefrenable, no puc evitar abraçar-m'hi.
Quan m'abraço a la ràbia, és que m'ha vençut. I quan la ràbia em venç, sé que no puc justificar-me.
De fet, m'acabo d'emprenyar, i escriure aquestes ratlles veig que ha extingit pràcticament del tot el foc. En resten només cendres que amb una bufada s'esvaeixen. FffffffFuuuuuuuuuuuu!!!!
(Ja no hi són)

BLANC

A vegades un petit gest fruit d'un atzar, d'una coincidència, o del tot premeditat, et canvia la percepció de les coses. M'aturo un moment. Sento la necessitat de reflexionar una estoneta.
Avui és així que observo el món: el veig blanc, potser per la llum, potser pel fred, potser pels meus ulls cansats d'una pantalla, potser pel contrast dels records de la nit...
Siguin quins siguin els motius, és ben bé així com veig el món.
Blanc.
Com si hi hagués hagut una gran i intensa nevada.
Em pregunto de quin color deuen veure ara mateix el món els qui m'envolten.
I és que a mi em passa que si rellegeixo aquest meu món, canviant el punt de vista, ja el veig diferent.
Del tot. Amb molts més contrastos.
I és que a vegades, com deia a l'inici, un petit gest, com pot ser passar de nou per damunt de les coses, o del mateix text, tot ho canvia i et fa veure allò que, abans, no havies vist..

NIT DE VENT

Nit ventosa. Espetegar d'objectes que percuten la façana al pas del vent. Gemecs d'aire fendit. Arbres que es bleguen. Enmig de la foscor i de tanta fressa, les fulles, llestes, aprofiten per viatjar d'un lloc a un altre.

L'AIRE DEL BLOC

Frescor. Un llenguatge "diferent". Això pretenc. Res més. Com qui camina per la muntanya buscant respirar fresc i fer exercici. I prou. Una estona d'escriure, pujant mots i respirant frases. Sense pensar-les gaire. Aquesta, de fet, potser ja me l'estic treballant massa. Quina mandra. O potser no. Quin plaer l'esforç de la caminada!

NO HI HA ENTRADES AL BLOC

Efectivament, no n'hi ha.
Però no perquè s'hagin exhaurit.
Ni tan sols han sortit a la venda.
Ni hi sortiran.
Però amb el pas dels temps, com quan passa pels cabells, en aquest bloc, hi aniran apareixent entrades.
I si es deixen escriure així les descriuré.