NEU AL LLAGRIMAL

Era terriblement insensible, i molt, molt fred. Tant, que un dia s'atreví a plorar i li caigué neu dels llagrimals. Aquell dia descobrí la poesia de l'aigua.

ALS CIMS DE LA LLETRA

Després d'enfilar-se a cada una de les moltes lletres de l'abecedari, escollí la M per instal·lar-s'hi. I des de llavors vivia allí dalt; li agradava la seva forma, les ombres que allí s'hi feien a la sortida o a la posta de sol, gaudir amb la vista des de dalt de tot dels dos cims, i arrecerar-se en dies de calor al fons de la petita vall on hi havia el rierol d'aigua fresca i constant. Un dia, es va preparar unes quantes coses per fer una sortida. I decidí baixar de la M. Després de molt caminar, un cop acabà el descens, cansat de l'esforç, es va treure allò que s'havia preparat i va beure i va menjar. Però acostumat a la llum del sol i el vent de les alçades, allà baix, prenent-se les coses al peu de la lletra, no se sentia còmode. I tornà de nou a dalt de tot, amb l'aire, les ombres, la llum, i aquell riuet d'aigua fresca.

LA PARAULA ROBADA (Piuladissa)

Ella li va dir que l'estimava. Ell li va prendre la paraula.I aquell mot, robat, ja mai el pogué dir a cap altre.

A LES ANTÍPODES (Piuladissa)

Estaven tan lluny l'un de l'altre que es trobaren a les antípodes. Allà, lluny de tot, referen les seves vides.

SILENCI (Piuladissa)

Li agradava molt envoltar-se de silenci. I no va adonar-se que, amb el pas dels anys, s'havia tornat sord. 

EL MAPA (Piuladissa)

Va fer un mapa de les seves pigues en un film tansparent. De nit, a contrallum, les buscava entre les estrelles.

DORMS (Piuladissa)

És en aquesta hora que el gemec del porticó marca l’albada quan somric. Ara tot em recorda a tu, que  encara dorms.

COMENÇA UN NOU ANY

Comença un nou any.
I neva.

Diga'm:
on t'aixoplugues?
On et guardes a recer?
Farà fred,
               aquí,
sota la neu?

L'ESPERA (Piuladissa)

Les llàgrimes de l'estalactita han fet créixer l'estalagmita. Després de milers d'anys de desig, a punt de trobar-se, el moment se'ls fa etern.

LA SIRENA (Piuladissa)

La sirena s'entristí quan ell li digué que necessitava temps i que encara no tenia clar si preferia carn o peix.

LA ROSA (Piuladissa)

N'estava quedant tipa, del món rosa en el que vivia. Però quan aconseguí foradar-lo, l'eruga, davant seu, veié el roser immens.

PERSEGUINT EL SOMNI (Piuladissa)

Va perseguir durant molt temps el seu somni. I un dia el somni es girà i li digué: em deixes respirar una mica? 

L'INFANT QUE DUIA DINS (Piuladissa)

Era vell i encara lluïa el somriure net. Cap ecografia li trobaria el nen que, deien, sempre havia dut dins.

ROMA (Piuladissa)

S'havien estimat sempre en silenci convençuts que seguint cadascú el seu camí tard o d'hora coincidirien a Roma.

A LA BARRA, SOLITUD (Piuladissa)

Deien que cada dia seia en silenci a la barra per ofegar la solitud en el got de vi. Però era ell qui, en la solitud del vi, lentament, s'ofegava.