Al bell mig de l’era, una gran paella amb oli suficient. Sota seu, les flames del foc tot just començaven a jugar a fit i amagar amb els petits remolins de fum escorredissos entre les teies. Prop d'allà, en unes teules, un munt d’espàrrecs ben posats, disposats en petits manats a punt per ser cuinats. Ara només faltava l’arribada dels convidats aquells que es van lamentar de no haver estat en la darrera brasa; en realitat els havia convocat a una calçotada, però avui, amb tota la mala llet, els enviaria literalment a fregir espàrrecs.
