i el dia es lleva confús
i miro la persiana i alço a fora:
ara, el cel surt
i el sol s’esbocina en colors blaus i vermells
mentre a través d’un infant
sento el plor d’una paret.
Enllà,
trenco algun piular de l’ocell
que s'escolta
i estarrufa el fred,
i els camps són pàl·lids
i la llum es gebra.
Com qui veu, ja ho dius,
aviat serà el temps i Nadal passa ràpid
i demà, quan ens expliquem,
ja em veuràs si has avançat un lloc a taula.
Fa cel, i el sol ja és blau.
S’alça un nou dia
i, jo, tot just acabo de néixer.
