CALIDOSCOPI

La noia agafà de la parada un llibre. No l’escollí pel títol, ni per l’autor. Es deixà dur per un impuls i agafà aquell que era d’un ocre despert, quasi elèctric. L’obrí amb cura, per una pàgina a l’atzar, acaronant el full que per primer cop respirava aire fresc i s’enlluernava amb un tímid raig de sol. A l’obrir-lo, les paraules i les lletres li caigueren a la vall que formaven el relligat de les pàgines. Sacsejà suaument el llibre, i les paraules s’ordenaren. La noia va llegir el fragment: 

"-Sues? - aquella nit s’esperava desperta, apocada, no somreia, sabia que ja li faltava res pel dia i per l’hora..." 

El va tancar i el va tornar a obrir just per la mateixa pàgina. Les lletres s’escolaren cap al llom una altra vegada i ella repetí l’operació; un altre sacseig, més curt, més intens, i els mots li semblà que s’ordenaven distints. Rellegí de nou el text. 

"Quan es despertà, Pare, els seus llavis poc que somreien... L'àvia boja, l'hora dita, afaitada a pèl, resà, i parà..." 

Les mateixes lletres, un ordre diferent… Va fer un sospir llarg, contingut. Després tancà amb cura el llibre, el pagà, i esbossà un somriure de satisfacció; cada vegada que l’obrís, pel mateix preu, llegiria un llibre diferent.

COLORS D'HORABAIXA

És en aquesta horabaixa amb colors de tardor que contemplo el paisatge com s'emmandreix i ganduleja, agombolat d'aquesta llum dolça del capvespre. Pels núvols, pels arbres, pels camps llaurats, damunt les teules, arreu, hi plouen sospirs i un càlid sol de posta.