A L'OMBRA DE LES PARAULES (LA POETESSA)

Cada matí la noia es dirigia al seu hortet: empesa per una necessitat interior, havia decidit cultivar-hi lletres. Així, va llaurar i adobar la terra, i sembrà aquí i allà as o ics o hacs o es o bes indistintament i de forma aleatòria. I regà tot allò amb sentiment, amb rialles i tardes de posta, amb llàgrimes furtives, amb el refilet d’un oriol i la cadència d’un cucut, amb un plor desconsolat, amb l’escalf de l’abraçada, amb desig i batecs accelerats, amb calfreds d’una pell tremolosa, amb brises d’hivern i paisatges verds de primavera, amb aire fendit per la fulla despresa de tardor... 

Els passavolants veien de lluny aquell paisatge d’emocions i s’hi atansaven encuriosits; com que era obert, hi entraven, i s’hi passejaven. Alguns s’estremien i altres només en llegien els mots. Alguns tornaven. I totes les sensacions que tenien, en caure a terra, amaraven i assaonaven el terreny. 

La noia sentia que creixia, i que del seu interior en brollaven sentiments nous i sospirs fins llavors continguts i reprimits que li pintaven de colors i matisos les paraules que florien per tot arreu. 

Ella no es preguntava per què servia tot allò; la feia feliç, l’omplia, i l’esforç li era retornat abastament pels somriures i gestos de complicitat d’aquells que s’aturaven a compartir el moment i aquells mots a l’ombra fresca i càlida de les lletres sembrades. 

DESIG (Piuladissa)

Siusplau, que avui ningú apagui el cel! Tinc desig d'aquesta posta...

L'ENTREBANC (Piuladissa)

Capficat en les seves cabòries, s'entrebancà amb un raig de sol i llavors s'adonà dels bonics colors de la posta.

COLORS D'HORABAIXA

És en aquesta horabaixa amb colors de tardor que contemplo el paisatge com s'emmandreix i ganduleja, agombolat d'aquesta llum dolça del capvespre. Pels núvols, pels arbres, pels camps llaurats, damunt les teules, arreu, hi plouen sospirs i un càlid sol de posta.

FIRA (Piuladissa)

El vent bufà amb força a la fira i els núvols de sucre ompliren el cel de tons rosats. Fou una posta dolça i enganxifosa alhora.

BATUT (Piuladissa)

Va agafar un xic dels raigs de sol que el vespre desfeia i es va fer un batut de posta.

HAS VIST QUIN DIA FA?

Aquell matí ell es va despertar molt abans que ella i es va quedar una estona estirat en la penombra. Va restar així una bona estona, intentant reconstruir les parets de l'habitació amb la mica de llum que s'escolava per l'estret pas de les lames d'aquella vella persiana. Es va aixecar sigil·losament i, en silenci, va sortir de l'habitació tancant la porta rere seu amb molta cura, mirant que el pany de la porta i les frontisses no gemeguessin. Un cop fora de l'habitació va aixecar les persianes de les altres estances del pis, i es quedà mirant una estona aquell paisatge. Feia molt sol. Les plantes esgrogueïen, i amb aquell esclat de sol la sequera creixia... Després de dies i dies de sol i de calor, ella li havia dit entre els glaçons i els glops d'un refresc saps, tinc set de pluja. Va estirar els braços cap als costats mentre inclinava el cap i el cos enrere per desentumir-se. Va badallar, es va rascar amb aire desmenjat el pit amb la mà dreta, va sospirar, i es dirigí cap al traster de sota l'escala: tot el que necessitava era per allà, segur. Va treure'n moltes coses, del traster, i finalment va somriure: ja la tenia! La caixa dels records! Va obrir-la i, mirant de no fer fressa, va destriar el que necessitava: uns núvols blancs i alguns de grisos, d'aquells que semblen de cotó fluix inflat, i gotes de pluja, primer en posaria unes de fortes, d'aquelles que quan cauen, de grosses que són, aixequen fins i tot un xic de polseguera. Llamps no, que després de tants de dies sense pluja semblaria exagerat, però uns quants trons, secs, d'aquells que esventren amb el so els núvols i el paisatge, així de sobte, uns quants d'aquests i tant que sí. i alguna rufagada que sacsegés les plantes i els arbres i que escampés una brisa fresca i l'olor de terra molla. I el so de les gotes que esclaten damunt de fulles mentre dansen. I va agafar gotes més petites, de les que cauen seguit i esquitxen fent bombolles als bassals, que després de les gotes grosses i dels trons queda bé la pluja fina, i va preparar per més tard uns raigs de sol que sortissin entre els núvols esquerdats i un arc de Sant Martí en direcció oposada. I després d'una bona estona de ploure així, una estoneta de sol, que escalfi el terra i que faci aquelles boirines esfilagarsades que es mouen ran de terra. I llavors que el cel s'obri i surti el blau.

Ho va preparar tot amb precisió, deixant marge també a la improvisació, col·locant-ho tot rere la persiana del finestral de l'habitació i, quan ho tingué tot a punt, tornà a entrar a casa i va entrar a l'habitació, va obrir un xic, però suficient, la vella persiana, i somrient se li va atansar i li va xiuxiuejar a l'orella:

-Has vist quin dia que fa?

BÀLSAM DE CAPVESPRE

Aquest vespre un sol roent de posta m'ha passat la punta dels seus raigs per l'esquena, m'ha acaronat el rostre, m'ha agafat de la mà i ha amanyagat els meus sentits i m'ha tenyit de colors la mirada. M'he vist en els núvols vermells, en els grocs i els taronges, en els raigs foscos i tallants, en la brisa fresca del capvespre, en aquella silueta fosca adormida d'un massís i en el contrallum obscur dels pins a la carena. I en el silenci de l'esclat dels colors, el meu jo s'ha fos en el tot.

EL BATUT DE MADUIXA

Per sort el dia anterior havia agafat un xic del sol vermellós de la posta, i per complementar-lo aquell matí va sortir al jardí a arreplegar unes fulles rogenques de la tardor d'un àlber, i una mica de brasa encesa, i els records d'una tarda dolça. Un cop dins ho va batre tot ben batut, mentre a través de la finestra contemplava com s'aixecaven la boirina i el dia.

Va posar el líquid dins un got i va dirigir-se cap a l'habitació.

-Té, li va dir, el teu batut de maduixa.

Ella, que havia tingut un desig i sabia que no n'era temporada, es va mig incorporar, va apartar un xic el nòrdic i li va agafar el got i la mà càlida i li va somriure sensual i entre xarrups d'aquell batut, el mirà amb ulls de mel d'orquídia i li va donar les gràcies.