En girar la cantonada s'han aturat de cop: s'han quedat l'un davant de l'altre, i tot esbossant un somriure de disculpes, fan un pas cap a un costat per seguir cadascú el seu camí. Tots dos ho fan cap a la mateixa banda. Somriuen. Això sol passar, es diuen. Fan el gest de canviar de banda i tornen a topar. Tornen a fer un somriure i fan un gest de complicitat i sense fer-ne la intenció, es troben agafats d'una mà.
Ell l'enllaça.
Al cap d'un moment, en aquella cantonada, damunt del rajol gris, al so d'uns batecs, una parella balla.
