INSOMNI D'UNA NIT D'ESTIU (Piuladissa)

Si no fos perquè li va faltar el brunzir d’un mosquit a l’orella mentre dormia, aquella hagués estat una clàssica i típica nit d’estiu.

REVOLTES DE SOFÀ

Vermell com un pigot, exclamant exabruptes, gesticulant contínuament, cridant, esgargamellant-se, assegut i fent petits bots, l'home que mira el televisor s'ha indignat amb el que veu. Recita una tirallonga d'improperis a la classe governant i s'exclama no pot pot ser que hi hagi tantes injustícies, no pot ser que ens maltractin tant, no pot ser que sempre paguem els mateixos... La revolta interior li coincideix amb un sentiment que glateix dins seu, amb força, i sent que aquesta revolta si no ve acompanyada d'un gest conseqüent no té sentit de cap mena i, atemorit pels pensaments, pren la decisió més radical: amb un gest enèrgic pitja un botó a l'atzar i canvia de canal. Després, sospira.

MALES VIBRACIONS

Es feia impossible treure res de positiu de la seva conversa. Quan aquesta s'acabava, quedaves tenyit de negre, fosc, obnubilat, sense llum, sense més energies que per fugir-ne lluny... A vegades deia tot, blanc, sempre, i a favor. Però era només per confirmar el seu res, el negre, el mai, i el contra de sempre. 

Era un clar exemple d'abjecte quotidià.

CLAPES

Sí, és cert, efectivament, la meva feina és poc coneguda. Són unes quantes generacions ja que ho hem fet... Mireu, és prou senzill, encara que requereix certa sensibilitat: el gènere m'arriba com una tela en blanc. Llavors la miro i la remiro, i l'estudio des de tots els angles. Pregunto a quins paisatges hauran d'anar. I a quines pastures. I en funció de la llum, del perfil, de si són més clares o més brunes, en funció de tot això, els faig una sola capa o les pinto a clapes, d'una sola passada o bé amb taques.

Sí, és cert, sóc jo qui ho fa, i la meva professió és aquesta: pintor de vaques.

ÀNIMA DE PA

Per tot, força farina de força. L'escalfor del forn i el ferum de ferment fan un perfum que embriaga i que no embafa i que agombola i als sentits fa la roda. Fa calor, però tant li fa. I quan veig que amassa amb traça i com tracta la massa, veig amor en el tracte i passió continguda en l'acte. I quan condimenta o assaona aquesta massa, veig com segueix el seu viatge d'espècies, de fruits, d'olors, de sabors. I comparteix llavors  paisatges i llocs, persones, indrets i records. I la massa al forn creix, i es transforma, i en recull un panet abrioixat, o amb crosta, la foccaccia, el pagès o una coca. 

I enmig de tant gest veig com creix el llevat de l'art en l'ànima de pa.

Al Dani Jordà, amb agraïment, pel regal del taller de pa al seu obrador.

INSATISFACCIÓ