Vermell com un pigot, exclamant exabruptes, gesticulant contínuament, cridant, esgargamellant-se, assegut i fent petits bots, l'home que mira el televisor s'ha indignat amb el que veu. Recita una tirallonga d'improperis a la classe governant i s'exclama no pot pot ser que hi hagi tantes injustícies, no pot ser que ens maltractin tant, no pot ser que sempre paguem els mateixos... La revolta interior li coincideix amb un sentiment que glateix dins seu, amb força, i sent que aquesta revolta si no ve acompanyada d'un gest conseqüent no té sentit de cap mena i, atemorit pels pensaments, pren la decisió més radical: amb un gest enèrgic pitja un botó a l'atzar i canvia de canal. Després, sospira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada