24 de juliol del 2012

CLAPES

Sí, és cert, efectivament, la meva feina és poc coneguda. Són unes quantes generacions ja que ho hem fet... Mireu, és prou senzill, encara que requereix certa sensibilitat: el gènere m'arriba com una tela en blanc. Llavors la miro i la remiro, i l'estudio des de tots els angles. Pregunto a quins paisatges hauran d'anar. I a quines pastures. I en funció de la llum, del perfil, de si són més clares o més brunes, en funció de tot això, els faig una sola capa o les pinto a clapes, d'una sola passada o bé amb taques.
Sí, és cert, sóc jo qui ho fa, i la meva professió és aquesta: pintor de vaques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada