El Silenci, des de feia temps que se'n moria de ganes. Volia preguntar-li a l’Eco, cara a cara,
de tu a tu, com era que a ell mai no el repetia. L’Eco, un xic altiu, però no
massa, esperava que algun dia el Silenci es trenqués, s’empassés una mica el que creia que era orgull, i que finalment aquell s’atrevís a donar-li les gràcies per fer-ho tan
sovint. De fet, pràcticament sempre.
3 d’octubre del 2012
L'ENTREBANC (Piuladissa)
Capficat en les seves cabòries, s'entrebancà amb un raig de sol i llavors s'adonà dels bonics colors de la posta.
PERFILS (Piuladissa)
La suau pluja ha fet nets els perfils i els ha retallat al capvespre. La nit lentament s'atansa amb colors freds.
PLOU (Piuladissa)
Plou. I m'abelleix escoltar la música d'aquesta pluja i llegir la partitura dels regalims lliscant avall el vidre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)