El Silenci, des de feia temps que se'n moria de ganes. Volia preguntar-li a l’Eco, cara a cara,
de tu a tu, com era que a ell mai no el repetia. L’Eco, un xic altiu, però no
massa, esperava que algun dia el Silenci es trenqués, s’empassés una mica el que creia que era orgull, i que finalment aquell s’atrevís a donar-li les gràcies per fer-ho tan
sovint. De fet, pràcticament sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada