Un any més tard,
com un pèndol,
és a punt de rebrotar
una primavera
després d’un hivern
de molta neu.
Tots anem fent.
Uns cap aquí,
uns cap allà...
Però tos, tots,
recorrem distàncies
i fem camí.
i fem camí.
Aquesta primavera
farà un any que som un menys.
La resta
hem tingut la immensa sort,
avui,
de compartir un any més
i sumar dígits
als nostres fulls de calendari.
I aviat,
ben aviat,
tornarem a gaudir les orenetes.
Enguany,
amb aquest hivern tardà,
s’han emmandrit
com el matí de diumenge.
De ben segur
que són a punt d’arribar
Amara’t el que puguis amb la neu,
que a l’estiu el sòl és àrid
i la calor farà sequera.
Nosaltres,
mentrestant,
seguirem bevent del teu recordmentrestant,
sadollant amb cada glop
aquesta nostra,
aquesta nostra,
i personal,
secada.
secada.
Ja veus,
tot és possible;
tot és possible;
que fins i tot aquest any,
diuen,
ha nevat de nou
al desert del Sahara.
al desert del Sahara.
17 de març del 2018
7è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)
