EL PALLER (Piuladissa)

Un dia va fer un paller amb agulles i hi va amagar un bri de palla. El seu gest va fer les coses molt més fàcils.

REVOLTES DE SOFÀ

Vermell com un pigot, exclamant exabruptes, gesticulant contínuament, cridant, esgargamellant-se, assegut i fent petits bots, l'home que mira el televisor s'ha indignat amb el que veu. Recita una tirallonga d'improperis a la classe governant i s'exclama no pot pot ser que hi hagi tantes injustícies, no pot ser que ens maltractin tant, no pot ser que sempre paguem els mateixos... La revolta interior li coincideix amb un sentiment que glateix dins seu, amb força, i sent que aquesta revolta si no ve acompanyada d'un gest conseqüent no té sentit de cap mena i, atemorit pels pensaments, pren la decisió més radical: amb un gest enèrgic pitja un botó a l'atzar i canvia de canal. Després, sospira.

MALES VIBRACIONS

Es feia impossible treure res de positiu de la seva conversa. Quan aquesta s'acabava, quedaves tenyit de negre, fosc, obnubilat, sense llum, sense més energies que per fugir-ne lluny... A vegades deia tot, blanc, sempre, i a favor. Però era només per confirmar el seu res, el negre, el mai, i el contra de sempre. 

Era un clar exemple d'abjecte quotidià.

INSATISFACCIÓ

LA DECISIÓ

L'home ha baixat del vagó amb el seu bastó inseparable, i amb el pas oscil·lant però ferm es dirigeix cap a la sortida. El bastó li compensa la debilitat d'aquella cama esquerra i l'ajuda a fer amb certa seguretat les passes. Davant les escales mecàniques es detura un moment amb el dubte que se li acaba de presentar i aprofiten el moment per canviar impressions; hi ha cua i aquell matí la gent es deu haver llevat emmandrida, i sembla que tothom s'ha posat d'acord en deixar-se portar. L'home decidit s'enfila per les escales amunt, agafant-se amb una mà a la barana i amb l'altre s'aferra al bastó que apuntala el vaivé del seu cos, ara ací ara allà, ara a un costat ara a l'altre. L'home va fent saltirons i petites esses pels graons i en un tres i no res ja és dalt, i a baix uns quants que fan cua se l'han quedat mirant. A algun d'ells un somriure els ha desvetllat de sobte, i abandonen la cua per seguir-li el pas.

UNA VIDA A CARA O CREU

No podia més. S'havia passat la vida sent moneda de canvi. I quan s'havia trobar enmig d'un conflicte sempre l'acabaven implicant i li feien prendre part o bé a favor de l'un o bé a favor de l'altre. S'havia d'acabar. I  experimentant aquella fantàstica sensació de caure en el buit després d'haver pujat una mica, va delitar-se amb el moment, fins i tot s'atreví a fer algun gir sobre sí mateixa i jugà a planar a l'aire tot esperant el moment final de la caiguda, amb aquell temut impacte. I de sobte, el cop. Sec. Fort. Com una fuetada. I el seu cos rebotà amb un terra esquerp. I tota ella s'estremí. I adolorida, en el que semblava un últim espasme, en un darrer esforç abans de caure definitivament rendida, dibuixà uns cercles que cada cop s'estrenyien més i més. Fins que, just abans del darrer dring, i moguda per l'orgull que dóna l'instint de supervivència, la moneda es quedà de cantell i va pensar avui, que decideixin els altres.

LA FOLLIA DELS qUADrATS

EL CARÀCTER DEL TIPÒGRAF

El tipògraf, cansat de fer servir sempre els mateixos caràcters de lletres, en va agafar unes quantes a l’atzar de diverses formes, barrejant-ne de pal sec, de retolades i decoratives, i va construir un text de mots inventats i inconnexos. Un text plàstic, estètic, un poema visual buit de qualsevol semàntica, ric de colors, ple d’imatges.

Alguns tipògrafs, pocs, entusiasmats, el van aplaudir per aquella iniciativa revolucionària i innovadora, però els més conservadors, la gran majoria, el van acusar de malversació de fonts.

UN CAS DE GRAVETAT

N'estava fart de tot allò i va decidir buscar com posar-hi fi d'una manera senzilla. Per afrontar el problema, va decidir parlar-ne cara a cara amb l'altra part implicada. La va trobar ràpidament i, després d'unes hores de reunió tenses, la gravetat va reconèixer que potser n'havia fet un gra massa durant tots aquells anys i va decidir no lligar-lo més temps i en uns minuts se'n va desentendre. I així, per fi, va experimentar el plaer de no tocar de peus a terra.