Fa ja dos anys,
mentre el dia es llevava,
vaig veure des de la finestra
que et mostrava el cel gris
i la pluja d’aquells últims dies,
les primeres orenetes.
Van arribar juganeres
just quan la claror trencava
la primera de les absències.
mentre el dia es llevava,
vaig veure des de la finestra
que et mostrava el cel gris
i la pluja d’aquells últims dies,
les primeres orenetes.
Van arribar juganeres
just quan la claror trencava
la primera de les absències.
Aquest matí,
damunt d’uns núvols grisos
d’un mateix paisatge plujós
que s’esquinçava,
he reconegut de nou aquell voleiar
inquiet i alegre
dels teus records
que anunciaven,
un any més,
la primavera.
damunt d’uns núvols grisos
d’un mateix paisatge plujós
que s’esquinçava,
he reconegut de nou aquell voleiar
inquiet i alegre
dels teus records
que anunciaven,
un any més,
la primavera.
17 de març del 2013
2n aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i
Ballester (el germà, el marit, el cunyat,
el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)
