L’home està assegut a la taula del bar. Té les ulleres que se li han
escapat fins la punta del nas, el cabell curt i blanc i arrugues fosques als
contorns de la mirada. Amb una mà subjecta un diari mig desplegat i amb l’altra
es protegeix el genoll d’un dolor, d’unes punxades que de tant en tant,
sobretot amb els canvis de temps, hi fan estada. Davant seu, damunt la taula de
fòrmica marronosa, el sobre esquinçat i arrugat del sucre, i el gotet
transparent amb restes d’un tallat damunt d’un platet amb gotes de cafè que han
lliscat de la cullereta. El sol que entra de biaix per les finestres del local
porta l’escalf que l’hivern no vol a fora. Les ampolles de formes diverses i
colors variats s’emmandreixen als prestatges i unes bosses de patates i uns
paquets de xiclets fan equilibris i malden per no caure. El temps passa en
silenci i la dona, darrera el taulell, amb una bata llistada fina de
blanc-i-blau, remena les seves cabòries entre un drap i els gots que col·loca,
com les ampolles, en un prestatge. El dringar dels esquellerincs damunt la
porta de l’entrada fan que la dona aixequi el cap dels seus gots i l’home la
vista, lentament, per damunt de les ulleres. Entra un jove i una ràfega d’aire
fred i diu un enèrgic bon dia. El silenci del bar s’estremeix per uns instants
però l’home mussita bondiabondia entre l’escuradents i els llavis i la dona,
que deixa el drap a un costat, es mira el jove i li demana que què li poso
mentre desvia la vista i un sospir finestra enllà, cap a les muntanyes. El jove
fregant-se les mans per desentumir-les diu uncafèamblletsisplau vocalitzant tot
el que pot i li permet el fred envermellit que du enganxat a la cara. Seu a un tamboret de
la barra i el fa giravoltar per girar-se cap a l’home del diari. Li diu recoi
que viviu bé els jubilats i l’home torna a mirar per damunt de les ulleres
aixecant la vista mentre abaixa el diari. Mira el jove però no el veu; encegat
pel contrallum dels raigs del migdia d’hivern en aquell instant només veu la
foscor de la nit quan es llevava, la granota i el casc que s’havia d’enfundar,
la caminada fins la bocamina on es trobava amb els companys, i la carmanyola
sota el braç i la son a l’entrecella. Després els minuts llargs de descens pel
pou amb els grinyols de l’ascensor deixant enrere la possibilitat del sol i, un
cop a baix, el trenet estret on s’apretava amb aquells companys i l’estona
interminable de silencis fins arribar a la galeria assignada. Més tard, hores de
foscor entre pols i pampallugues del llum de carbur i el vigilar el color de la
flama no fos cas que el grisú. I desfer el camí acabada la jornada. Els dies d'hivern sempre tenien foscor, i grisor els de la tardor i la primavera, i els d'estiu amb prou
feines si tenien quatre hores de colors ocres... I arribat a casa aigua tèbia de la cuina
econòmica per treure’s aquella pols de carbó que li ofegava les narius i els porus. I unes
mans inflades i balbes que li donaven la roba, rentada en un safareig d'aigües glaçades on
el color negre feia pòsit amb les converses blanquejades. I un sopar frugal i
calent i un llit desfet al recambró on hi havia, escampades, les forces que li quedaven per l’endemà. I
ara que el contrallum ja no l’encega i pot distingir la silueta del noi li fa
un lleuger somriure i li contesta que ara, ara sí que vivim bé. I es refrega el
genoll perquè ha sentit la punxada i torna la vista a les lletres negres que no
veu ja que, de fet, només llegeix els espais blancs del diari.
Nota: aquest text, escrit força temps abans, va quedar entre els 15 finalistes del concurs de Contes Premi Núvol 2013, amb laparticipacií de més de 150 persones, i apareixerà publicat en el volum de recull dels contes finalistes de l'edició.
Balanç del concurs:
http://www.nuvol.com/noticies/premi-nuvol-balanc-final/
Enllaç del conte:
http://www.nuvol.com/opinio/contrallums/
Nota: aquest text, escrit força temps abans, va quedar entre els 15 finalistes del concurs de Contes Premi Núvol 2013, amb laparticipacií de més de 150 persones, i apareixerà publicat en el volum de recull dels contes finalistes de l'edició.
Balanç del concurs:
http://www.nuvol.com/noticies/premi-nuvol-balanc-final/
Enllaç del conte:
http://www.nuvol.com/opinio/contrallums/
Preciós! Gràcies Roger!
ResponEliminaM'ha agradat tant, que ara em sap greu no haver-lo llegit abans! (i segur que a ells també els hi agradaria...)
ResponElimina