Quan en Divendres li preguntà a en Robinson el perquè del seu nom, aquest li contestà un xic sorprès que era en honor al dia en què es van conèixer. En Divendres quedà pensatiu i un xic confós per la resposta, bellugà els malucs per trobar la posició correcte damunt les roques on estava assegut i abalançant el cos endavant, tot fent cassoleta amb les mans a banda i banda de la boca, cridà a en Robinson que no sabia que els dies tinguessin nom. En Robinson es girà desconcertat, es posà la mà dreta damunt dels ulls per evitar els raigs de sol que l’enlluernaven (l’esquerra la tenia subjectant la xarxa), mirà en Divendres, feu un sospir i li digué a en Divendres mentre se li atansava que era ben normal que els dies tinguessin nom. En Divendres li contestà que seguia sense entendre-ho. En Robinson deixà la xarxa i amb la mà es rascà la clepsa. Era clar que aquell ignorant no ho entendria, però provaria d’explicar-se. Prengué aire i començà el discurs tot dient veuràs, Divendres, els homes blancs som ordenats i metòdics. Ordenats vol dir que posem les coses d’una manera determinada en relació a les altres. I metòdics, que fem les coses ordenadament. Ho hem ordenat tot, absolutament tot, i així ha estat sempre, així serà i així s’ha de seguir fent. I mentre ho ordenàvem tot vàrem ordenar també els dies. Els hem ordenat en funció de si treballem per algú altre o treballem per a nosaltres mateixos. Així podem saber, per exemple, quins dies podem dormir més i quins altres hem de llevar-nos més d’hora. Els dies que treballem per algú altre els anomenem dies feiners. I els dies que treballem per a nosaltres mateixos els anomenem festius. Els dies feiners, per saber quants són, els hem anomenat de cinc maneres diferents. El primer és el dilluns, i aquell dia la gent, metòdicament, fa mala cara. El dimarts és el segon dia i és el dia que la gent sospira perquè ja han deixat enrere el dilluns i la cara els millora un xic, encara que no massa. El dimecres és el tercer i al ser el del mig, no és ni carn ni peix, i les cares de la gent són tres quartes parts del mateix, ni carn ni peix. El dijous és el quart, i la gent està de mal humor perquè encara falta un dia més per arribar al primer festiu. I el divendres, el cinquè, és el dia que la gent somriu i està contenta perquè és l’últim de feina i estan esperant que s’acabi per poder començar, finalment, un dia festiu. En Robinson es deturà ja que veié que la cara d’en Divendres cada vegada era de més confusió. En Divendres, que ho captà, li digué segueix siusplau Robinson. I ell prosseguí després ve el dissabte que, com t’he dit, és el primer festiu i és el que la gent espera amb més ànsia. Però com que creuen estar cansats del treball dels dies feiners, es lleven molt més tard per poder descansar una mica. I quan ho fan, això de llevar-se, s’adonen que el dissabte ja ha passat quasi bé del tot i llavors s’enfaden. Efectivament els queda el diumenge, el segon dia festiu i últim, però com hauràs endevinat, per ser un bon diumenge s’ha d’estar de mal humor ja que l’endemà és dilluns i és feiner una altra vegada. En Divendres no pogué aguantar més i digué amb un fil de veu no ho entenc, i ho dic sincerament, que es posin noms al dia per distingir-los si són tots iguals. Per mi cada dia surt el sol, i cada dia es pon. I estic content per això. I això, precisament això, és el que els fa diferents els uns dels altres. No m’agrada com els blancs han ordenat el dies, però el divendres, especialment aquest dia, és el més desorganitzat. Com pot ser que la gent es desperti un dia pensant en què passi d’una vegada i com més ràpid millor? Definitivament no m’agrada aquest nom i en Divendres va fer una pausa i reprengué el fil tot dient siusplau, Robinson, tu i jo estem sols a l’illa, no hi ha ningú més. D’ara endavant farem una cosa: jo et diré Robinson i tu, quan em cridis, simplement fes-me pssst, ep, i jo, d’una manera ordenada i metòdica, t’ho prometo, et contestaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada