Quan els apòstols arribaren a casa de Jesús la taula ja era parada. Damunt cada plat hi havia un paper amb el nom i al centre, al seu bell mig, una nota manuscrita, redactada amb presses, resava el text següent:
“He hagut de marxar. Avui no em podré quedar a sopar amb vosaltres. Us ho he deixat tot fet, escalfeu-ho al microones. El pa és al forn. Preneu-lo. I el vi és a la nevera. Preneu-ne també. He de passar per l’hort, i després aniré a veure els advocats. Un pur tràmit. Després me n’aniré. Tornaré al cap de tres dies. Porteu-vos bé i no us baralleu. Ah, i abans de seure a taula renteu-vos bé les mans i els peus. Ja tindreu notícies meves.”
L’Andreu ja endrapava aquell bé de Déu de menjar tot just quan en Felip, en Bartomeu, en Mateu, en Jaume i en Tomàs seien a taula. En Tadeu i en Simó, experimentats i més bregats en sopars d’aquest tipus, restaven a peu dret discutint, això sí amb veu pausada, qui hauria de rentar els plats al finalitzar la vetllada. L’altre Jaume, que s’ho veia a venir, proposà que ho fes son germà en Joan havent sopat, que com a germà gran li ordenava, i aquest es feia l’orni. Llavors es giraren tots de sobte cap a en Pere, que en aquell moment assaboria un got de vi, i li digueren a ell que era l’escollit. En Pere, però, s’hi negà al·legant que els escollits eren tots i fins a tres vegades els digué que no. En aquell moment arribà Judes i com que fou l’últim d’arribar li atorgaren el dubtós honor que es dirimien. Judes maleí l’amfitrió que els havia primer convidat i després plantat i per aquest fet es digué, baix baixet i interiorment, que això li faria pagar d’una manera o altra.
Soparen i menjaren i qui més qui menys va fer un cop de cap durant la llarga sobretaula. El cant d’un gall despistat i fora d’hores els activà i, moguts per un estrany ressort, tots ells feren un bot de la cadira i començaren a endreçar-ho tot. En acabat, la taula desparada, els plats nets i cada cosa al seu lloc, sortiren tancant sigil·losament la porta darrera seu.
Decidiren agafar un taxi entre tots, ja que tots sense excepció havien begut vi i cap d’ells estava en condicions de conduir. Donaren l’adreça del Gòlgota al taxista i aquest musità en veu baixa que quina creu haver de dur aquella colla allà dalt per aquell camí que era tot un calvari.
Quan el taxi s’enfilava pel camí tortuós que hi accedia, en Mateu i en Marc, que tot i no ser convidats al sopar se les havien empescat per observar-ho tot de ben a prop, van dir-se que de tot plegat, d’una manera o altra, n’havien d’escriure un llibre i, perquè no, que així ho farien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada