17 de març del 2021

SARGANTANA TREU EL CAP



Aviat aviat, diuen,
ara que la primavera
amb colors d’ametllers
i cirerers
despunta amb força,
vindrà l’últim fred i, potser,
la darrera nevada.

Ja ho fa això, el temps,
a aquestes alçades.

S’ha fet llarg aquest any.
I estrany.
Hem estat reclosos
enyorant el cel i l’aire,
i els colors de molt,
del tot,
i el sol i l’aigua.

I amb l'enyor
hem après també
la importància 
i el valor 
d'aquella abraçada
                    (que abans potser no fèiem
                     i que hi som a temps encara)
i la d'aquell somriure
i la d'aquella mirada.

I aquest hivern,
com deia, estrany,
amb un Nadal
a diverses taules,
els carrers de Maçaners,
han escoltat
-com temps no feia-
tantes veus
i noves passes
omplint els temps 
més buits
d'altres anyades.

Observador com ets,
i des d'aquesta talaia,  
segur que t’hi has fixat
que han fumat
per damunt el blanc
sobre les teules
unes quantes xemeneies
que altres anys
restaven mudes,
boques closes, 
                        silenciades,
i que hi ha hagut caliu
-i foc-
a moltes i més cases.

Aquí dalt segur
que ha estat un any
de calma compartida
amb isards i cabirols,
i picots, i l’oriol
des de Cal Grill
segur que d’un sol vol
s'arriba a dalt
a Terra Blanca.
Que aquest any el bosc
ha fet tranquil
i ha fet amb calma.

Avui,
com aquell matí
de fa deu anys,
també fa sol.
I el sol que ja surt
ens du de nou la llum
i de nou ens escalfa.

Entre les roques,
la sargantana es mou
i treu el cap
i amb el caminar juganer
damunt la sorra
et farà pessigolles al rostre
i si en algun moment
t’has adormit,
amb un lleu balanceig de cua
et dibuixarà el somriure
que et desvetllarà
amarat de sol, de llum
i de la nova primavera.


Postdata:
Avisa’ns així que vegis
com et sobrevolen
els primers roquerols,
que estem àvids
d’aquest renéixer.






17 de març del 2021
10è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)

16 de març del 2020

EM RETORNO A TU


Cap a les terres ermes d'un repòs
on van les mirades rere el vidre
i les llambregades cap enlloc,
allà al clap blanc
on tres turons no fan la serra
ni tres pins cap bosc espès,
allà on la terra que ets
s’omple d’olors
i les sorres ocres
guarden les corbes
de passes orbes,
en el silenci acarones
postes i matinades albes
que retrates
amb les mans calmes.
Allà, pols que voleies
entre els rocs i pi roig,
flocs de neu,
tolls amb fang
i gotes d’aigua;
rierol que t’escoles
que ens va passar un temps
i tot segueix
                    i és llei de vida,
-afegeixen,
amb el gest resignat-.
Pols de pòsits
que al capvespre
se’n van a jóc jugant
amb la nit 
i que espera un nou sol,
un de sol, 
coincidint amb l’albada.
On ets?
T’amagues o surts?
El temps que ens passa,
als records que encara et tinc,
els ha omplert del tint
de la distància?
O el record es manté intacte
inalterable
i immutable
i ens esguarda al pas canviat?

Jo, amb l’ahir viscut,
l’avui present,
i amb el demà, si ve, pendent,
de tant en tant
em deixo al record
i em retorno a tu.






17 de març del 2020
9è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)

17 de març del 2018

AQUEST ANY HA NEVAT AL DESERT DEL SAHARA


Un any més tard,
com un pèndol,
és a punt de rebrotar
una primavera
després d’un hivern
de molta neu.

Tots anem fent.
Uns cap aquí,
uns cap allà...
Però tos, tots,
recorrem distàncies
i fem camí.

Aquesta primavera
farà un any que som un menys.

La resta
hem tingut la immensa sort,
avui,
de compartir un any més
i sumar dígits 
als nostres fulls de calendari.

I aviat,
ben aviat,
tornarem a gaudir les orenetes.
Enguany, 
amb aquest hivern tardà,
s’han emmandrit 
com el matí de diumenge.

De ben segur
que són a punt d’arribar

Amara’t el que puguis amb la neu,
que a l’estiu el sòl és àrid
i la calor farà sequera.

Nosaltres,
mentrestant,
seguirem bevent del teu record
sadollant amb cada glop
aquesta nostra,
i personal,
secada.

Ja veus, 
tot és possible;
que fins i tot aquest any,
diuen,
ha nevat de nou 
al desert del Sahara.




17 de març del 2018
7è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)

(2017)

.

16 de març del 2016

AQUEST HIVERN NO HA ESTAT HIVERN

Aquest hivern
no ha estat hivern;
ha fet sol,
molt sol,
i hi ha hagut sequera.

Ara fa uns dies
ha plogut
i un tros més amunt
on el Tossal
cisa les boires,
prop d’on descanses,
la terra ha rebut
les primeres
nevades blanques.

La neu
prou ho sap
que es fondrà.

I el regalim
que s’escola
entre rocs,
pedres i branques
no bastarà
per saciar
el terrer
de rajoles albes.

I qui dies passa
el temps l’empeny
i així,
com qui no vol la cosa,
cada dia llesquem
-no res,
tot molt normal-,
la brosta sobrant
d'una tardor
i d'un calendari.

                       Avui,
-i també demà
quan passi l’ara-,
eixut de l’hivern
i amarat deI record,
t’acarono l’absència.







17 de març del 2016
5è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)
http://elcappledepardals.blogspot.com.es/2014/03/ben-aviat.htm
http://elcappledepardals.blogspot.com.es/2015/03/amb-petja-ferma.html