Cap a les terres ermes d'un repòs
on van les mirades rere el vidre
i les llambregades cap enlloc,
allà al clap blanc
on tres turons no fan la serra
ni tres pins cap bosc espès,
allà on la terra que ets
s’omple d’olors
i les sorres ocres
guarden les corbes
de passes orbes,
en el silenci acarones
postes i matinades albes
que retrates
amb les mans calmes.
Allà, pols que voleies
entre els rocs i pi roig,
flocs de neu,
tolls amb fang
i gotes d’aigua;
rierol que t’escoles
que ens va passar un temps
i tot segueix
i és llei de vida,
-afegeixen,
amb el gest resignat-.
Pols de pòsits
que al capvespre
se’n van a jóc jugant
amb la nit
i que espera un nou sol,
un de sol,
coincidint amb l’albada.
On ets?
T’amagues o surts?
El temps que ens passa,
als records que encara et tinc,
els ha omplert del tint
de la distància?
O el record es manté intacte
inalterable
i immutable
i ens esguarda al pas canviat?
Jo, amb l’ahir viscut,
l’avui present,
i amb el demà, si ve, pendent,
de tant en tant
em deixo al record
i em retorno a tu.
17 de març del 2020
9è aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada