OBJECTES QUOTIDIANS (1)

Marejat de donar voltes i més voltes a les coses, de veure-ho tot cap per amunt o cap per avall, des d'un costat o des d'un altre, girant així o girant aixà, aprofita el moment en què es tensa la corda i en desfà el nus, i sent que surt projectat espai enllà. Quan topa, cau i sent que s'esberla. I llavors rodola fent cercles com qui dibuixa un espiral que es va tancant sobre sí mateix i, quan s'ajeu, el io-io fa els últims espeternecs cada cop més ràpids fins que deixa, definitivament, de donar-hi més voltes.

PROP DEL BLAT

En el marge, estirant el seu coll verd, treu el cap la primera rosella roent i rogenca. Rera seu, l'espiga encara tendra, té desig dels pètals sensuals, vermells i fràgils. Passa el sol i la rosella perd el tremp i abaixa el cap, i el camp verd enrosseix i tot es daura. 

Esclat d'or que caurà al pas de la dalla.

I en el racó, silent, una llavor esperarà el temps just per ser, potser, qui ho sap, una altra rosella en el marge. 

CLAROBSCUR

A l'hora que es prepara el sol pel seu trenc d'alba, el dia es desperta il·luminat per una claror blanca i tènue. I en el moment que damunt d'una carena surt el sol, també surten a la llum les primeres ombres que en les fràgils clarors del dia jeien amagades.