LA DECISIÓ

L'home ha baixat del vagó amb el seu bastó inseparable, i amb el pas oscil·lant però ferm es dirigeix cap a la sortida. El bastó li compensa la debilitat d'aquella cama esquerra i l'ajuda a fer amb certa seguretat les passes. Davant les escales mecàniques es detura un moment amb el dubte que se li acaba de presentar i aprofiten el moment per canviar impressions; hi ha cua i aquell matí la gent es deu haver llevat emmandrida, i sembla que tothom s'ha posat d'acord en deixar-se portar. L'home decidit s'enfila per les escales amunt, agafant-se amb una mà a la barana i amb l'altre s'aferra al bastó que apuntala el vaivé del seu cos, ara ací ara allà, ara a un costat ara a l'altre. L'home va fent saltirons i petites esses pels graons i en un tres i no res ja és dalt, i a baix uns quants que fan cua se l'han quedat mirant. A algun d'ells un somriure els ha desvetllat de sobte, i abandonen la cua per seguir-li el pas.

BÀLSAM DE CAPVESPRE

Aquest vespre un sol roent de posta m'ha passat la punta dels seus raigs per l'esquena, m'ha acaronat el rostre, m'ha agafat de la mà i ha amanyagat els meus sentits i m'ha tenyit de colors la mirada. M'he vist en els núvols vermells, en els grocs i els taronges, en els raigs foscos i tallants, en la brisa fresca del capvespre, en aquella silueta fosca adormida d'un massís i en el contrallum obscur dels pins a la carena. I en el silenci de l'esclat dels colors, el meu jo s'ha fos en el tot.

EL BATUT DE MADUIXA

Per sort el dia anterior havia agafat un xic del sol vermellós de la posta, i per complementar-lo aquell matí va sortir al jardí a arreplegar unes fulles rogenques de la tardor d'un àlber, i una mica de brasa encesa, i els records d'una tarda dolça. Un cop dins ho va batre tot ben batut, mentre a través de la finestra contemplava com s'aixecaven la boirina i el dia.

Va posar el líquid dins un got i va dirigir-se cap a l'habitació.

-Té, li va dir, el teu batut de maduixa.

Ella, que havia tingut un desig i sabia que no n'era temporada, es va mig incorporar, va apartar un xic el nòrdic i li va agafar el got i la mà càlida i li va somriure sensual i entre xarrups d'aquell batut, el mirà amb ulls de mel d'orquídia i li va donar les gràcies.

EL FOTÒGRAF

Un dia per un atzar una màquina de fotografiar em va caure a les mans. Vaig mirar per una finestreta en forma d'espiell i vaig veure-hi el món que tenia al davant, empetitit. I vaig saber llavors que pitjant un petit botó podies capturar la llum d'un instant. Amb els anys, em vaig anar familiaritzant amb aquell aparell i els altres que després vingueren i, és clar, tal i com manen els temps, em vaig anar adaptant als diferents canvis tecnològics. Des d'aquell primer dia i des d'aquell atzar, he fotografiat les muntanyes, els arbres, l'aigua glaçada d'un riu i la  seva dringadissa cursa aigües avall del desgel, he captat ocells i bèsties de tota mena, i he pres el gest d'una cara, la mirada enfonsada en un rostre i el somriure que hi brillava. He col·locat amb cura dins una fotografia el dolor i el joc, el sentiment d'un instant, la llum d'una albada. Em sembla que ho he vist tot. I que tot ha quedat en el recull de les meves imatges. Però encara no s'ha fet l'aparell que em permeti captar del tot aquell instant, amb la frescor del seu vent, amb l'escalfor de la llum, amb el so d'un mot, o amb l'olor d'una prada. Això ho guardo en el record de la meva pell, en el meu interior, i en la meva mirada. I és així, quan remiro aquelles imatges, que els faig una darrera pinzellada.

Nota: dedicat amb agraïment a la Txell, per la seva distinció. I gràcies també per fer que, des de la seva finestra, puguem compartir el seu viatge i seguir-li les passes. Gràcies!
http://bitlletdetornada.blogspot.com.es/2012/05/premi-liebster-blog-moltes-gracies.html

LA CUCA ENLLUERNADA

Acompanyada per la lluna en quart minvant, la nit serena s'ha abillat amb estrelles brillants. Els grills acompanyen la suau brisa d'un vent que mig adormit es passeja per camps i entre herbes i els arbres. De sota una pedra en surt la petita cuca de llum, que s'hi enfila, i com cada nit es mira el cel i estira el coll i li diu t'estimo a l'estrella que més brilla.