L'home ha baixat del vagó amb el seu bastó inseparable, i amb el pas oscil·lant però ferm es dirigeix cap a la sortida. El bastó li compensa la debilitat d'aquella cama esquerra i l'ajuda a fer amb certa seguretat les passes. Davant les escales mecàniques es detura un moment amb el dubte que se li acaba de presentar i aprofiten el moment per canviar impressions; hi ha cua i aquell matí la gent es deu haver llevat emmandrida, i sembla que tothom s'ha posat d'acord en deixar-se portar. L'home decidit s'enfila per les escales amunt, agafant-se amb una mà a la barana i amb l'altre s'aferra al bastó que apuntala el vaivé del seu cos, ara ací ara allà, ara a un costat ara a l'altre. L'home va fent saltirons i petites esses pels graons i en un tres i no res ja és dalt, i a baix uns quants que fan cua se l'han quedat mirant. A algun d'ells un somriure els ha desvetllat de sobte, i abandonen la cua per seguir-li el pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada