Acompanyada per la lluna en quart minvant, la nit serena s'ha abillat amb estrelles brillants. Els grills acompanyen la suau brisa d'un vent que mig adormit es passeja per camps i entre herbes i els arbres. De sota una pedra en surt la petita cuca de llum, que s'hi enfila, i com cada nit es mira el cel i estira el coll i li diu t'estimo a l'estrella que més brilla.
Evidentment tots tenim llum propia. A vegades les mes llums més petites són les més properes, i les més intenses les més distants; a vegades no. Però totes les llums són importants, oi?
ResponElimina