16 de març del 2014

BEN AVIAT

Ben aviat es fondrà aquella neu,
l’abrigall de l’hivern,
si és que ja no és fora.
Doll d’aigua fresca que s’escola,
tot reneix ple de records.
 
S’està bé aquí a la roca.

Avui fa aquell sol que t’agombola,
i en alguns claps despunta el verd.

Ben aviat seran aquí,
de bell nou
sobrevolant-te,
com cada any
i puntuals, les orenetes.

I ja ho diuen
que el temps passa,
i que en un no res ja serà estiu,
i quan tots tornem el juny
les veus d'infants,
com l'oreneta que s'envola,
t'arribaran de lluny
contents, xisclant,
carrers amunt
carrers avall
des del patí de l'escola.







17 de març del 2014
3r aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)



14 de març del 2014

PLOUEN LLETRES ENDOLADES

Plouen lletRes endolades
i jA no sortirà el teu sol
i he llegit tristor a la pluja
en el degoteig del noM.
PlOuen lletres endolades;
totes, totes, porteN dol.

Ja ho veus; plovies,
i no fa sol.



En record de l'amic Ramon Guitó i Pons, en "Ramon de Cal Camps" de Maçaners, (14/07/1949 - 14/03/2014)
http://www.regio7.cat/bergueda/2014/03/16/berga-perd-dinamitzador-cultural-politic/261152.html
http://ilc.apmgestio.cat/index-d-autors/item/guito-i-pons-ramon però va ser molt més que això


4 de març del 2014

NOVETATS EDITORIALS!

Trenco aquest parèntesi per anunciar-vos, si encara sou per aquí, aquestes dues últimes novetats, per si us ve de gust degustar-les:




I de nou, fins ben aviat!

3 de gener del 2014

L'ARMARI

Després de potser 10 anys es decidí a posar ordre a l'armari: classificà les camises, els jerseis i els suèters segons si eren de màniga llarga o curts i després per colors; els calçotets agrupant els bòxers a un costat i els eslips a un altre; i els mitjons ben aparellats en un gradient talment un Pantone... Llençà aquelles peces foradades, amb sets o estrips, i guardà tan sols les més noves. Notà que amb cada peça que llençava es desprenia algun trosset d'ell, i que amb cada set i amb cada estrip perdia instants i moments viscuts; es desprenia d'un catàleg particular de records personals i intransferibles... Feta la feina, l'armari feia goig de veure tan pulcre i endreçat; però tot era silenci, i tot era previsible. 
Ara, només hi havia un armari sense vida, ben mort.