Es feia impossible treure res de positiu de la seva conversa. Quan aquesta s'acabava, quedaves tenyit de negre, fosc, obnubilat, sense llum, sense més energies que per fugir-ne lluny... A vegades deia tot, blanc, sempre, i a favor. Però era només per confirmar el seu res, el negre, el mai, i el contra de sempre.
Era un clar exemple d'abjecte quotidià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada