El tipògraf, cansat de fer servir sempre els mateixos caràcters de lletres, en va agafar unes quantes a l’atzar de diverses formes, barrejant-ne de pal sec, de retolades i decoratives, i va construir un text de mots inventats i inconnexos. Un text plàstic, estètic, un poema visual buit de qualsevol semàntica, ric de colors, ple d’imatges.
Alguns tipògrafs, pocs, entusiasmats, el van aplaudir per aquella iniciativa revolucionària i innovadora, però els més conservadors, la gran majoria, el van acusar de malversació de fonts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada