Quan en girar el passadís i entrar a la sala veu aquell tros de dona, sent com el seu cos es sacseja i s'accelera i s'estremeix: aquell coll tan bonic i perfecte, aquella mirada tendre i els llavis tan fins, les orelles tan sensuals i aquella pell tan viva, l'extravagant barret estrany i el seu perfil recte, sense tan sols un defecte... Se sent atrapat per tanta dolçor i bellesa concentrats en un sol rostre. Tem l'atracció de l'amor impossible i n'és conscient, però no hi ha res al món que més l'exciti: en aquell precís instant s'acaba d'enamorar, bojament, del bust de Nefertiti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada