L'Aisha s'ha desvetllat sobresaltada. Nota una sensació estranya. Amb el puny aparta la humitat que entela la finestra, que gemega i deixa caure, pel seu vidre, llàgrimes de baf. En aquella albada hi ha una foscor estranya. Es cobreix amb la manta que arreplega del llit i es calça sense cordar-les les bótes de muntanya. Obre la porta i surt a fora. Sota els seus peus, un llot negrós s'enganxa a les bótes. Mira aquell fang on va i d'on ve i veu que s'estén a un costat i a l'altre, però no endavant, només al llarg, mai a l'ample.
I és que aquesta nit un govern ha traçat les línies sobre un plànol per deixar ben clara quina és la frontera sobre el mapa, amb tinta negra, i amb la mà, dreta, alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada