Anava perdut i fent un gest impropi dels homes s'atreveix a preguntar com anar a... La noia se'l mira, gira el cap escrutant potser l'horitzó, es rasca la barbeta amb una mà, fa una mitja ganyota i finalment estirant l'altre braç, movent lleugerament el cap i assenyalant un punt no definit d'on mira, diu em sembla que és cap allà, tot dret, sempre endavant. Ell, content, li dóna les gràcies i reprèn, decidit, el pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada