Al forat del res, el pensament si l’estreny el fa un buit. I el buit, del pes, cau, i quan jeu i descansa entre espígol, arbres i pedres, es muda infinit.
Un vapor de memòria, el record de l’absent, es condensa. Sento pluja en el rostre; et noto present.
1r aniversari de l'absència d'en Jordi Vilaplana i Ballester (el germà, el marit, el cunyat, el pare, l'oncle, el sogre, el consogre, l'avi, l'amic)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada