Enterrada com sempre a la sorra d'aquell gran llac, la petxina es trobava degustant tranquil·lament fitoplàncton prehistòric quan hi va haver una enorme esllavissada a la muntanya que feia de límit per un dels seus costats. En aquell moment tancava les valves per descansar un xic de tanta menja però amb aquell terrabastall, presa del pànic i del llot de la muntanya, la petxina, de l'ensurt, es va quedar de pedra.
Milers de milions d'anys després un grup de nens, remenant roques en un marge sorrenc, la van trobar i la van confondre, alegrement, amb un fòssil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada