La gota d'aigua s'havia estat instal·lada tranquil·lament al núvol un període indefinit. Li havia costat trobar la posició adequada i un lloc còmode allà al mig, però finalment, per la constància, se n'havia sortit. Va arribar-hi ben petita, amb prou feines poca cosa. I amb el temps i la humitat va créixer a aquelles alçades. Va aprendre a superar el vertigen, a fer l'arc de Sant Martí amb un raig de sol i a distingir els relleus, i els noms dels rius i les muntanyes. I ara, a l'inici d'un nou viatge, mentre queia accelerada cap avall, frisant-se per saber on impactaria, la seva vida li passava resumida, com un llamp, pel seu davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada