La nena ha quedat bocabadada a l’obrir la finestra de bon matí. Ràpidament ha despertat el seu germà per ensenyar-li tanta sorpresa. El germà, quan ho ha vist, baixa corrents l’escala i busca un adult tot cridant ha nevat ha nevat. L’adult somriu al veure aquells ulls com taronges i aquella il·lusió. Ahir a la nit ell va guaitar pel balcó abans d’acotxar-se, i va veure nevar. Va sortir fora i amarant-se del fred va contemplar com la neu queia en silenci com ho sol fer. En plena foscor, una tardor de fulles d’hivern blanques i flonges. L’adult ho recorda i, acompanyant els dos germans, es pregunta quina màgia té la neu que fa feliç sobretot aquell que no té costum de veure-la. Però no vol cap resposta perquè ell s’ha quedat, com els seus fills, absort, contemplant-la des de la finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada