Damunt la pell amb els anys li havia sortit una fina capa de molsa. I ací i allà algun arbust de mata baixa, molt baixa. De flors, també en tenia. De colors variats i olors diverses.I quan una abella les acaronava, tota ella s’estremia. La sensació més plaent. I és que sempre havia tingut la sensibilitat a flor de pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada