Després d'anys de caminar va arribar a l'horitzó i es va trobar amb un precipici. Lluny de desanimar-se va asseure's a la punta, les cames penjant al buit, i va contemplar aquella extensió que davant seu s'obria. No li feia cap basarda estar-se així. I a la seva tornada va explicar a aquell qui volia escoltar-lo que el camí bé s'ho mereixia i com eren de fantàstiques les vistes que des d'allà hi havia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada