Després de tocar una senzilla masurca i una escotisha fàcil per escalfar, l'aprenent camina per les notes i, sobtadament, intentant treure'n una, s'encalla. Mou l'acordió obrint i tancant la manxa però no se'n surt: potser els dits maldestres encara, potser els nervis, o qui sap el potser. L'acordió no es mou ni cap a un costat ni cap a l'altre per més esforç que faci. El mestre, pacient, decideix treure'n els claus i separar les caixes de la manxa i les seves sospites es confirmen: hi ha la nota, ben grossa, entravessada. El mestre la treu, tanca l'acordió, assaja amb un ball pla endimoniat i a l'aprenent, de nou, li sona.
Nota: dedicat amb agraïment a la paciència d'en Marçal i de la Flavie i a tots els que, com ells, estimen allò que fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada