Feia ben bé un parell de dies que havia d’anar al súper a comprar, i cada vegada que s’acostava l’hora d’un àpat diferent les opcions anaven minvant dràsticament. Va obrir l’armariet i va mirar dins el rebost: només li quedava una llauna de verd esperança i un pot de pessimisme mig buit per passar el dia. El pot, de fet, l’havia obert el dia abans. Va fer un lleu moviment de resignació movent amunt i avall les espatlles, i va deixar anar un sospir mentre feia mitja ganyota amb els llavis tot aixecant les celles. Va fer petar els llavis i va decidir-se per la llauna. Però va remenar pels calaixos i, després de regirar-ho tot, no va trobar l’obrellaunes. I va haver d’acabar buidant el pot que, per sort seva, encara era mig ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada