23 de desembre del 2011

INSTANTÀNIA D'UN PIANO DE PARET

Les notes surten de la caixa entre les vibracions de les cordes percutides pels martellets al ritme que les pulsacions d'uns dits destres els imprimeixen. S'enlluernen amb uns raigs de posta, però sense dubtar ni un sol instant, algunes s'enfilen juganeres aire amunt de la saleta, unes altres més mandroses i pesants es deixen caure lentament des de la tapa, i aquelles més lleugeres llisquen ja escales avall fins arribar, lasses, al parquet del menjador.
Des del sofà contemplo la llum groguenca i ataronjada d'una posta freda d'hivern. M'embolcallo d'aquestes notes que m'arriben i degusto aquest petit moment.

A l'altre costat de la paret, o avall per l'ull de l'escala, qui sap si algun veí potser se'n queixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada