En Dídac i la Berta han deixat a banda la màquina de lligar boira, en Pere, que a tothora recorda i fa gala del seu nom, parla en veu baixa amb en Ranquet, que ha guardat el tresor, i li comenta la notícia, mentre la formiga Piga, que ho ha sentit, en un racó d’un capítol, d’amagat, en silenci, plora. Les rates malaltes han vist agreujat de sobte el seu estat i, del dol, el soldat plantat sent de cop que es desarrela. En Frederic, Frederic, Frederic, que no s’ho creu, s’ho fa repetir una i altra vegada. L’ocell de foc s’ha convertit sobtadament en cendra, i el Príncep Alí ha vist escapçat per l’ombra fosca d’una dalla el seu reialme. L’assassí d’ocells es penedeix dels crims i li’n dóna les gràcies, mentre el llibre de les mosques, lentament, es tanca. Tenien gana, i s’han acabat el pa negre, i aprofitant el silenci que s’ha fet, la Laura Sants diu a tots els amics, els convidats, en veu ben alta: sí, s'ha mort el mestre, el que entrellaçava els fils i l’ordit de les nostres històries; recordem-nos sempre que, gràcies a ell, tots, personatges i lectors, ens hem sentit vius i que tots, tots, amb ell, hem pres vida.
En record de l'Emili Teixidor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada