L'HAMACA

Quan va saber allò del món que girava, amb el detall de la rotació, la translació, la precessió i la nutació, es va refugiar a l'hamaca que un temps abans havia penjar entre dos arbres. Així, fos quin fos el moviment, ell sempre quedaria a resguard del risc de caure a l'espai si la terra mai es decidia a girar-se cap per avall de sobte.   

AL SO D'UNS BATECS

En girar la cantonada s'han aturat de cop: s'han quedat l'un davant de l'altre, i tot esbossant un somriure de disculpes, fan un pas cap a un costat per seguir cadascú el seu camí. Tots dos ho fan cap a la mateixa banda. Somriuen. Això sol passar, es diuen. Fan el gest de canviar de banda i tornen a topar. Tornen a fer un somriure i fan un gest de complicitat i sense fer-ne la intenció, es troben agafats d'una mà.

Ell l'enllaça.

Al cap d'un moment, en aquella cantonada, damunt del rajol gris, al so d'uns batecs, una parella balla.

ESPÀRRECS

Al bell mig de l’era, una gran paella amb oli suficient. Sota seu, les flames del foc tot just començaven a jugar a fit i amagar amb els petits remolins de fum escorredissos entre les teies. Prop d'allà, en unes teules, un munt d’espàrrecs ben posats, disposats en petits manats a punt per ser cuinats. Ara només faltava l’arribada dels convidats aquells que es van lamentar de no haver estat en la darrera brasa; en realitat els havia convocat a una calçotada, però avui, amb tota la mala llet, els enviaria literalment a fregir espàrrecs.

AL FINAL DEL TÚNEL (Piuladissa)

Va veure aquella llum blanca al final del túnel. En sortir-ne, el vagó del tren s'il.luminà amb l'esclat de la claror del dia @vullescriure
— roger vilaplana (@rogervilhor) 3 de juny de 2013

DINS LA GOTA D'AIGUA (Piuladissa)

Dins d'aquella gota d'aigua, embolcallats, el món, el cel, petits i capgirats @vullescriure @micro_contes twitter.com/rogervilhor/st…
— roger vilaplana (@rogervilhor) 24 de maig de 2013