Molta gent, i la sola emoció. A cada rostre llàgrimes d'ampolletes minúscules rellisquen galtes avall duent un missatge dels que t'estimen a les seves entranyes. Mentre, a fora, els colors del capvespre d'aquesta tardor que ja s'albira et diuen, en un xiuxiueig, que descansis.
En memòria d'en Ramon Bossa (pel Jordi, per l'Eulàlia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada